El primer any es van atendre 100 persones i en dos anys, més de 200.

El creixement de la població amb addicció a l’heroïna que iniciava el tractament va ser exponencial, aquí i a tot Catalunya.

En tots aquests anys, el servei “ha evolucionat cap a un acompanyament en la cronicitat del trastorn addictiu”.

El Centre de Dispensació de Metadona (CDM), vinculat al Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS Tarragona) i ubicat a l’edifici D del Parc Sanitari Joan XXIII, celebra els 30 anys de l’inici de la seva activitat. Quan el CDM es va obrir, comptava amb una infermera i una auxiliar de clínica, a les instal·lacions de l’actual IDI, en un racó aïllat de l’Hospital Joan XXIII. Al llarg del primer any es van atendre 100 persones, i al segon any es va duplicar aquesta xifra. El creixement de la població amb addicció a l’heroïna que iniciava el tractament va ser exponencial, aquí i a tot Catalunya, en una etapa d’expansió i consolidació dels programes de tractament amb metadona. El programa no només consisteix a prescriure i distribuir el fàrmac sinó també a atendre de forma integral els problemes relacionats amb l’addicció i posar en marxa un conjunt d’accions per reduir el dany associat.

Des de l’any 2004, el CAS i el CDM s’integren al mateix espai, ubicat a la planta baixa de l’Edifici D del Parc Sanitari. L’equip multidisciplinari del CAS atén ambulatòriament totes les drogodependències. Des de fa anys, “hi ha una mitjana d’unes 400 persones al programa de metadona; és a dir, persones que de manera continuada prenen metadona cada dia, 300 de les quals recullen el fàrmac al mateix centre (no venen cada dia; es donen dosis per prendre a casa) i la resta en farmàcies comunitàries autoritzades”, explica la psiquiatra del CAS, Dra. Maribel Sabaté. Des de 1993, més de 3.000 persones han passat algun cop pel CAS a prendre metadona.

En tots aquests anys, el servei “ha evolucionat cap a un acompanyament en la cronicitat del trastorn addictiu, però l’objectiu del tractament no ha canviat: augmentar la qualitat i els anys de vida dels pacients amb dependència als opiacis”, explica la infermera especialista en salut mental del CAS de Tarragona, Eva Sentís. Per la pròpia filosofia del servei, els professionals del centre dispensador “estem en constant adaptació; una adaptació a la realitat social de cada moment: crisi de valors, consumisme i globalització que han contribuït a canvis en la manera com la societat es relaciona amb les substàncies, amb nous patrons de consum i diferents problemes associats”, explica l’especialista.

Més enllà de la dispensació del fàrmac, a través del centre es facilita l’accés als recursos socials i s’ofereix atenció i prevenció de patologia orgànica i psiquiàtrica. Per tant, “al servei també es poden administrar altres tipus de fàrmacs, vacunar, citar, fer analítiques de sang, etc.”, informa Eva Sentís.

Els centres dispensadors de metadona (CDM) són recursos d’atenció sanitària de tercer nivell, dintre de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències, creats des de 1992 per donar resposta als problemes d’addicció a l’heroïna.